Dimecres dia 11 de novembre a classe del petit grup de comunicació oral, escrita i digital vam haver de llegir cadascú alguna cosa. Van llegir, contes, fragments de llibres, cartes, poemes...
Jo vaig llegir un tros d'un llibre que em va agradar quan el vaig llegir i vaig decidir llegir-lo ja que estava còmoda amb aquest fragment.
Aquest és el fragment que vaig llegir del llibre "Quadern de Berga" de Jaume Copons
"Jo diria que tot va començar al damunt d'una maleta. Llavors, òbviament, no sabia que allò fos el començament de res. Reconec que no és un gran inici, però, per contra, és veritat, que ja és molt, perquè la cosa va d'això, de veritats i de mentides, i de com les unes es barregen amb les altres fins al punt que ja no és possible distingir-les. Posada, doncs, a ser sincera, hauria de dir que a les deu i cinc vaig creuar el portal de casa i vaig seure al damunt de la meva maleta verda, rígida i amb rodes.
Per variar, el meu pare feia tard. Havíem quedat que em passaria a buscar a les deu per marxar cap a Berga, on passaríem, si res no posava remei, uns quants dies de les vacances d'estiu.
Tot i que el pare és fill de Berga, el motiu que ens hi portava era la seva feina, un encàrrec. Que jo recordi, empre ha estat així. Totes les nostres vacances han estat planificades segons els llocs on ell ha hagut de treballar. No em queixo. Aquest fet, en els darrers anys, ens havia portat a Sydney, durant els Jocs Olímpics del 2000, i a Nova York, just el darrer estiu de les Torres Bessones!"
Jo vaig llegir un tros d'un llibre que em va agradar quan el vaig llegir i vaig decidir llegir-lo ja que estava còmoda amb aquest fragment.
Aquest és el fragment que vaig llegir del llibre "Quadern de Berga" de Jaume Copons
"Jo diria que tot va començar al damunt d'una maleta. Llavors, òbviament, no sabia que allò fos el començament de res. Reconec que no és un gran inici, però, per contra, és veritat, que ja és molt, perquè la cosa va d'això, de veritats i de mentides, i de com les unes es barregen amb les altres fins al punt que ja no és possible distingir-les. Posada, doncs, a ser sincera, hauria de dir que a les deu i cinc vaig creuar el portal de casa i vaig seure al damunt de la meva maleta verda, rígida i amb rodes.
Per variar, el meu pare feia tard. Havíem quedat que em passaria a buscar a les deu per marxar cap a Berga, on passaríem, si res no posava remei, uns quants dies de les vacances d'estiu.
Tot i que el pare és fill de Berga, el motiu que ens hi portava era la seva feina, un encàrrec. Que jo recordi, empre ha estat així. Totes les nostres vacances han estat planificades segons els llocs on ell ha hagut de treballar. No em queixo. Aquest fet, en els darrers anys, ens havia portat a Sydney, durant els Jocs Olímpics del 2000, i a Nova York, just el darrer estiu de les Torres Bessones!"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada