Bloc o Wiki?

A continuació, mostraré les principals diferències entre un bloc i una wiki.

BLOC

• Les entrades del bloc són editables, és a dir, es poder revisar i fer modificacions. Es poden corregir errors tipogràfics, afegir actualitzacions, modificar el format, la data...
  
  

• De tota manera, les entrades del bloc tenen una entitat independent les unes de les altres.
  
  

• Estan concebudes com a textos autònoms. Això fa que cada nova entrada substitueixi a l'anterior.
  
  

• És cronològic. Les entrades s'ordenen cronològicament en un ordre invers. Aquesta característica fa que la lectura sigui similar a la d'un pergamí que es va desplegantals ulls del lector.
  
  

• En els blocs cada entrada duu inscrita la data de publicació. Això fa que el contingut de les entrades estigui molt vinculat a les circumstàncies temporals en què s'ha creat.
  
  

• S'estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris (mode discussió).
  
  

• Els blocs tenen l'opció d'activar o desactivar l'opció dels comentaris.
  
  

• L'autor o autors, si el bloc és col·lectiu, interactuen amb els visitants a través dels comentaris. A través dels comentaris es creen petites comunitats de bloggers.
  
  

• A vegades, es creen autèntics fils de discussió on els visitants puntualitzen, amplien, refuten...les idees expressades pels autors.
  
  

• Els elements d'un bloc són: títol i descripció, data i títol de l'entrada, entrades publicades, blocroll, perfil i comentaris.

WIKI

• En les wikis els continguts s'estructuren per pàgines, que són indexades en el menú de navegació lateral.
  
  

• Els continguts estan en constant revisió i actualització.
  
  

• La naturalesa col·laborativa de les wikis fa que els continguts es vagin enriquint amb noves aportacions.
  
  

• És temporal. Pateix modificacions relacionades amb l'actualització dels continguts, independentment de la data.
  
  

• Els continguts es presenten en pàgines independents.
  
  

• Les wikis són més intemporals. Les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts, però no de la data de publicació, que queda oculta. Per saber-la cal consultar l'historial de les pàgines.
  
  

• S'estableix una interacció interna entre els usuaris editors (mode document).
  
  

• A les wikis, la relació entre els membres de la comunitat es produeix en les tasques d'edició.
  
  

• Una wiki és un espai de coneixement compartit en el qual els usuaris editors fan les seves aportacions i les posen a disposició de la resta.
  
  

• Els elements d'una wiki són: capçalera, opcions d'administració, pàgina, taula o continguts i índex de pàgines.

Per crear informació hem vist els blocs i les wikis.
Hem vist un vídeo sobre els wikis i he pogut observar que el procès per mail o per messenger és més lent que per wiki. Per exemple per correu t'arriben tres missatges diferents amb les idees canviades i no saps qui és el document bo, s'han de comparar i aquest procés és més difícil. En canvi, a la wiki és un procés més ràpid i eficaç.
El wiki va millor per fer treballs o penjar apunts en comptes de penjar-los al bloc.
Depèn el wiki, por accedir-hi tothom. Hi ha públics i privats i pots convidar persones.
El historial del wiki serveix per veure quan s'ha fet un text o quina persona o persones han fet cada apartat.
Hi ha un apartat de discussió i notifica'm als wikis. Aquest apartat serveix per veure tots els canvis que s'han produït a la wiki i pots treure un tema de discussió entre tots els assistents.
Els wikis a l'escola poden servir per exemple per crear contes d'enllaços, penjar diferents cultures de diversos nens de la classe que són de diferents llocs, etc.

El blog és un mitjà de comunicació que es publica, es comparteix, informa... És un espai web en el que publicant el que vulguis (entrades) les pots editar i es queda penjat en ordre cronològic invers.
Quina diferència hi ha entre un blog i un diari?
El blog el pot fer qualsevol persona i és possible fer comentaris donant la teva opinió,et poden dir si tens alguna errada en això que has explicat o fins i tot et poden dir si estan d'acord o no en la teva publicació, en comptes, el diari el fa un professional i no pots donar la teva opinió, sinó que has de fer cartes al director i és un procés molt més difícil.

Seminari dia 20 d'Octubre

El següent dia que vam fer seminari va ser el dimarts 20 d'octubre, ja que els dies 8, 13 i 15 la tutora va fer una reunió individual amb cadascú dels membres del nostre seminari. Per tant, el dia 20 d'Octubre al seminari havíem de portar llegit i fet el treball del llibre d'Educació i vida quotidiana. Aquest dia no vam haver d'entregar el treball però el que vam fer fa ser dividir-nos en un grup de tres persones i parlar sobre el nostre treball i opinar sobre el llibre. Vam repassar per grups el que havíem fet i després conjuntament amb tot el grup vam explicar alguns apartats en general.

Educació i vida quotidiana és un llibre estructurat per vint-i-sis capítols que s'inicien amb un relat que fa la pròpia autora sobre experiències personals de diferents temes com per exemple aprendre, ensenyar, escola, ciutat, art i filosofia . Seguidament, l'autora dóna lloc a una breu reflexió sobre l'educació afegint cites d'altres autors i fent preguntes sobre les experiències personals per a que el receptor reflexioni sobre el tema. Aquestes experiències personals són de nens que ha conegut en l'àmbit escolar, els nens de casa i els nens que han sigut ella o companys seus.

Aquest llibre m'ha semblat molt interessant, ja que les experiències personals que explicava l'autora m'han cridat molt la atenció de tot allò que diuen i pensen els més petits. L'autora com bé diu ella, ha llegit moltíssim per informar-se i fer unes bones reflexions anomenant en cada capítols a un autor ja sigui filòsof, pintor, actor, etc.
Algunes aportacions de l'autora m'han semblat una mica difícils d'entendre ja que no coneixia l'autor i em costava centrar-me en totes aquelles reflexions, però he de dir, que les històries m'han semblat molt interessants i m'han fet pensar moltes d'elles.
A més, són històries basades en fets reals i això fa que sigui més fàcil la lectura a part que els capítols són curts i no es fan llargs ni avorrits.
És un llibre que val la pena llegir ja que t'aporta coneixements importants de com era abans l'educació i com és ara.

Aquest dia també el que vam fer a seminari va ser llegir cadascú un petit conte que va portar la nostra tutora dins de una caixa que s'anomenava el calaix de la música que estava omplert de petites targetes amb contes curts.

Imatge. Pràctica al bloc

Per fer aquesta pràctica, he fet servir el programa Gimp, que és un programa per editar imatges com l'estil del Photoshop però lliure. Per a aquells que no tenen encara aquest programa, se'l poden descarregar a www.softcatala.org

Aquesta és la imatge original feta amb una càmera de fotos.

Aquesta imatge ha estat modificada mitjançant l'eina de sanejament. El procés és el següent:
El primer el que has de fer és pensar allò que vols treure de la imatge. Un cop ja ho has pensat has de prémer l'eina de sanejament que es troba a la caixa d'eines que apareixen dues tiretes. A continuació, senyales el color que vols posar per tapar l'0bjecte, en el meu cas, al voler treure el ninot de color verd, el que he fet ha sigut assenyalar del llit del gos el color taronja i clicar la tecla control i arrossegar fins a eliminar l'objecte. El mateix ho he fet per treure l'anella que tenia el gos.

Aquesta imatge és un fragment de la foto original. El procés és el següent:
El primer que he fet ha sigut agafar l'eina de tallar que té el símbol d'un cúter. Un cop has clicat a aquest símbol que apareix a la caixa d'eines, senyales tu mateix el fragment que vols agafar i clicar dues vegades. Apareixerà només aquest fragment a la pantalla i, per últim, el que he fet ha sigut anar a imatge i després a escalar la imatge i he posat els píxels de la imatge original per a que no quedés aquest fragment petit.

Aquesta és la imatge reduïda en píxels del conjunt de la imatge. El procés que he fet servir és el següent:
Anar a imatge i seguidament escalar la imatge. Apareixerà el nombre de píxels que té la imatge i només has de reduir per els píxels que vulguis.

Seminari dia 1 i 6 d'Octubre

El dia 1 d'Octubre ens vam unir tots els seminaris a classe d'ordinadors per a que ens expliquessin com funcionava la biblioteca i fer una petita pràctica per a veure si havíem entès el funcionament de la nostra biblioteca.

El dia 6 d'octubre el que vam fer al seminari va ser llegir voluntàriament uns contes que estaven a dins d'una caixa que es deia: El rellotge de la música; que va portar la nostra tutora.
Després d'haver llegit, hem acabat d'explicar cadascú el bon i el dolent record que teníem.

El meu bon record és d'una professora que la he tingut molts anys com a mestre i que explicava molt bé i feia que les classes amb ella no fóssin avorrides,a més, era molt carinyosa amb els seus alumnes i ens tractava molt bé. Tothom li tenia molt respecte.
El record que tinc dolent és de l'escola quan una substituta ens trencava els dibuixos i els llançava a la paperera davant de tots els alumnes quan una cosa estava malament feta i havíem de tornar a fer-ho un altre cop. El pitjor era que ho feia davant de tota la classe i et senties malament ja que et ridiculitzava.

Després d'haver acabat totes les intervencions sobre el bon i el dolent record, la nostra tutora ens va repartir unes notícies sobre els premis de Catalunya de l'Educació del 2009.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, acompanyat de la secretària del jurat, Laura Bernet, va anunciar el 5 d'Octubre de 2009 els guanyadors dels Premis Catalunya d'Educació 2009. Aquests guardons, creats l'any 2001 pel Departament d'Educació, reconeixen la trajectòria i la tasca professional de mestres, professores, professors, centres educatius i institucions que hagin destacat en l'àmbit de l'educació.
La cerimònia de lliurament dels Premis tindrà lloc el dia 9 de novembre a l'Auditori de Barcelona. Per primera vegada, en aquest acte també es lliuran altres guardons que concedeix el Departament d'Educació, com són els Premis Extraordinaris de Batxillerat, el Premi Pere Calders o el premi del Concurs d'Oratòria en llengües estrangeres.
Els premis han sigut per:

• El professor Anicet Cosialls amb el Premi Marta Mata* per a mestres, professores o professors en reconeixement al seu esforç per a la divulgació científica entre el jovent

• L'institut Eteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat en la categoria de centres educatius com a precursor de la formació professional

• En la categoria d'institucions l'Escola de Mestres Blanquerna per haver esdevingut una referència en la formació del professorat

• El pare Francesc Riu rep el premi de manera extraordinària per la seva trajectòria i, especialment, per la que ha estat la seva ocupació preferent: la formació de personal directiu

Em sembla molt bé que es donin aquests premis, ja que moltes vegades només apareix l'educació als mitjans de comunicació quan hi ha un conflicte.

*Marta Mata era una pedagoga que ha elaborat llibres d'exercicis i de didàctica de la lectura i l'escriptura, contes infantils i nombrosos articles de pedagogia i de política educativa. Va ser fundadora del moviment de renovació pedagògica Rosa Sensat.

Després d'acabar de mirar tots els premis i de parlar una mica d'ells la nostra tutora ens va preguntar que a qui li donaríem el premi d'educació, i tots nosaltres vam haver de contestar la pregunta. Jo li donaria el premi d'educació a la meva família, però en concret a la meva germana que sempre m'ha ajudat a fer els deures i a tot en general. Per a mi, el premi se l'emportaria ella.

El vol del borinot

Nikolái Rimsky Kórsakov

Va néixer en Tikhvin, Rússia. Compositor autodidacta d'òperes, simfonies i cançons. Va acabar obres incompletes de Borodin. Les seves creacions no van ser innovadores no obstant això, la seva combinació d'instruments i harmonies, ho van fer destacar, degut al fet que les seves creacions permeten gran claredat i puresa en el so de l'orquestra. Va reeditar gran quantitat de cançons del folklore soviètic.

Vídeo extret de www.youtube.com

Fotografia extreta de: http://todopera.files.wordpress.com/2009/06/rimsky.jpg

La máquina d'escriure

Leroy Anderson va compondre "La Màquina d'Escriure" l'any 1950. És un tema sense categoria ni gènere determinat, on l'humor està expressat per la utilització de la màquina d'escriure, la qual realitza un sol instrumental.

Vídeo extret de www.youtube.com

Fotografia extreta de www.kennettsymphony.org/Images/Anderson-200.jpg

Apunts de TIC

Els primers dies a l’assignatura de Gestió de la Informació i TIC tots els alumnes ens vam crear una adreça de correu gmail perquè durant tot el curs utilitzarem molt les eines de Google. Seguidament, el que vam fer va ser crear una intervenció al fòrum on havíem de posar en forma de llista tot allò que no sabíem sobre les competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes.

Una altra activitat inicial de l’assignatura va ser crear un bloc a www.blogger.com on vam utilitzar per primer cop l’adreça de correu electrònic que vam crear de gmail. El bloc s’havia de configurar, afegir gadgets i començar a fer publicacions sobre les nostres intencions al crear el bloc i intentar fer una altra publicació que consistia en pujar el vídeo d’ Interactivitat que vam veure cadascú a casa i assenyalar les idees principals d’aquest.

A l’assignatura hem llegit un llibre : “Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents”. Aquest llibre ha estat interessant ja que al llegir-ho ha sortit vocabulari que molts de nosaltres no sabíem el significat, com per exemple:

Blogroll: es tracta d’un menú que es mostra a la portada del blog en què apareix la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un blog recomanen i que destaquen per la relació que tenen amb la temàtica del blog o per altres elements que vulguin remarcar.

Ping: és el sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera. Un exemple de directori en català és Catapings; i Bitadir en castellà.

Rss:(really simple syndication) és la nova forma d’accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquests fonts enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necessitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles. Aquesta eina és molt important i considero que tots els blocs haurien de tenir-la ja que és molt més fàcil d’accedir a la informació. Com ja he dit abans, utilitzarem molt les eines de Google i aquest és el moment idoni per utilitzar el iGoogle. A través del RSS podem subscriu-nos al iGoogle per accedir fàcilment a la informació.

Blogosfera: és un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

Plugin o “widget”: són complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma.

Podcàsting: és una eina per ser integrada al blog. Consisteix en la creació d’arxius de so i la seva distribució mitjanant un arxiu RSS que permet subscriure’s i usar un programa que el descarrega perquè l’usuari l’escolti en el moment que vulgui, generalment en un reproductor portàtil.

Wikis: Un wiki és una tecnologia dissenyada per al treball col·laboratiu. Els wikis permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web i promou la redacció de contingut per part d’usuaris no tècnics. Es poden fer intervencions contínues.

Marcadors socials: son una forma senzilla i popular d’emmagatzemar, classificar i compartir enllaços en Internet. Dos exemples que trobem de marcadors socials són:

• www.delicious.com/


• www.meneame.net/

Per últim, destacar del llibre que els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar. Serveixen per pensar perquè quan tenim un blog pensem en resoldre els petits problemes que sorgeixen com per exemple a l’hora d’etiquetar; també pensem quan volem que es compleixi el nostre propòsit del blog, i per últim, serveixen per pensar quan escrivim al blog per tal de fer una bona redacció per que tothom pugui entendre-ho. El blog serveix per participar en la conversa que es genera en l’aula ; i serveix per compartir tot allò que faciliti l’aprenentatge de cada alumne.

Aquests últims dies a classe hem estat utilitzant el navegador Mozilla firefox que és un software lliure. Coses interessants que trobem a Firefox son:

• La barra d'enllaços que té, que es poden posar a la barra d'eines.


• Es pot obrir una nova pestanya fent: ctrl + T


• Per apropar el text per a que es vegi una lletra més gran es fa servir ctrl +, i per allunyar ctrl -


• Si cliques a eines i seguidament a navegar per tot, apareixerà una llista amb molts complements que et pots descarregar per facilitar el funcionament de Mozilla. A classe, hem seleccionat diccionaris, ja que un cop estem escrivint al nostre bloc no sabem si hi ha faltes d'ortigrafia i descarregant l'aplicació de diccionari en català, al redactar al teu bloc surt si hi ha problemes d'ortografia.


• També podem descarregar FoxTab clicant a eines i navegar per tot. Allà podras cercar la paraula FoxTab i descarregar aquesta eina que serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una sola pantalla.

Per a tots aquells que no tenen el Firefox se’l poden descarregar a www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox

Una de les pràctiques que hem fet a classe ha sigut la de buscar revistes educatives. En un primer moment tots pensàvem que al Google trobaríem molts tipus de revistes educatives però és millor cercar informació en llocs especialitzats com per exemple a la biblioteca de Blanquerna: www.blanquerna.url.edu/inici.asp?id=sbb.biblioteques, on trobem molts tipus de revistes d’educació i clarament aquestes revistes tenen més fiabilitat que una altra pàgina que no coneixem de res.

Una altra pràctica va ser la de buscar imatges al Google. Per trobar una bona imatge de vegades al cercador de Google hem de posar el nom del que volem buscar en anglès perquè pot ser hi hagin més imatges en anglès que no pas en català. Una altra cosa que també hem d’afegir son adjectius que fan més detallada la recerca. Podem utilitzar les cometes si volem buscar un conjunt de paraules alhora. Si volem fer una recerca encara més detallada podem clicar a mostrar opcions i apareixerà una llista on podem escollir la mida de les imatges, el tipus i el color que volem.

Moltes vegades quan busquem informació a Internet apareixen webs en altres idiomes i no entenem què volem dir. A translate.google.com trobem un apartat on posa eines i allà trobem una llista molt àmplia de molts idiomes. Bé doncs, pots elegir qualsevol i arrossegant l’idioma a la barra d’eines, el podràs posar allà per sempre i així quan surti una pàgina web en un altra idioma es podrà donar a l’icona del llenguatge escollit i automàticament es traduirà tota la pàgina sencera. A classe hem fet servir l’exemple d’aquesta pàgina web: www.yaggis.com , que és una pàgina web alemana que, un cop li dones al icona de català que apareix a la barra d’eines, es tradueix perfectament al català.

Per acabar, sempre que busquem informació, imatges o qualsevol tipus d’informació hem de citar d’on hem tret la informació, ja que existeixen drets d’autor. Si busquem imatges al World Wide Web serà molt probable que estiguin protegides encara que no ho semblin. La sensació d’estar robant una imatge per Internet és menor a la de robar en una tenda que hi hagin fotografies ja que amb Internet es fa a la intimitat i ningú t’observa i tampoc et poden dir res; mentre que si robes a una tenda, és molt probable que t’enxampin robant la imatge ja que hi poden haver càmeres de seguretat, persones al voltant, etc. Una cosa que cal destacar és que si robem una imatge d’una tenda, la tenda es queda sense aquesta fotografia, en canvi, si robem una imatge del Google, el Google mantindrà sempre aquesta fotografia, és a dir, mai s’esgotarà fins que el propietari decideixi treure la imatge. Però, el que podem fer per respectar aquests drets d’autor és buscar la imatge o el que volem cercar a una pàgina web especialitzada i pagar per aquesta imatge o aquest document. Si és un text molt curt, podrem copiar-ho però sense oblidar-nos de posar-ho en cometes.

Una pàgina especialitzada d’imatges que vam veure a classe va ser http://www.flickr.com/ ,que és un lloc web que permet emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies i vídeos online. Actualment Flickr conta amb una important comunitat d'usuaris que comparteix les fotografies i vídeos creats per ells mateixos. Aquesta comunitat es regeix per normes de comportament i condicions d'ús que afavoreixen la bona gestió dels continguts. La popularitat de Flickr es deu fonamentalment a la seva capacitat per a administrar imatges mitjançant eines que permeten a l'autor etiquetar les seves fotografies i explorar i comentar les imatges d'altres usuaris.

Finalment, vam parlar de l'historial i els favorits. L’historial ens recorda les últimes pàgines que hem estat mirant per Internet, i els favorits son les pàgines webs que més ens agraden i volem guardar-les per tenir-les sempre present.

Presentació del seminari dia 22 i 29 de Setembre

El dia 22 de Setembre vam començar les classes de seminari. El seminari és un espai setmanal de dues hores de dedicació dins de cada mòdul. Hi han dos mòduls, per tant, fem quatre hores setmanals de seminari.
En el seminari, estem distribuïts en grups reduïts per a que sigui més fàcil i personal comunicar-nos amb la nostra tutora Anna Mackay.
Al seminari treballem en grup i és un espai obert i participatiu on, a més, coneixem encara més la resta dels nostres companys que estan al seminari. El seminari, per tant, és una comunitat de reflexió on s'agraeix la participació activa de tots els alumnes.
El primer dia el que vam fer al seminari va ser una presentació on la nostra tutora ens va explicar tot el que faríem i, seguidament, vam omplir una fitxa on vam poder posar les nostres dades ja siguin d'on som, la nostra edat, etc; fins el motiu pel qual havíem escollit aquesta carrera.


El segon dia de seminari va ser el dimarts dia 29 de Setembre. El que vam fer aquest dia va ser parlar sobre el treball que havíem de fer d'un llibre anomenat Educació i vida quotidiana de l'autora Eulàlia Bosch. Un cop que la nostra tutora ens va informar de la lectura que havíem de fer i el treball sobre aquest llibre, vam parlar sobre un article de El País anomenat "Adiós, verano; hola, soledad" i "Niños llave frente a niños agenda". El que destaco d'aquest article és que amb l'inici del curs escolar i laboral, torna l'enemic de molts nens: la incomunicació.
Aquest estiu, la crisis ha estat una vendició per a molts nens, ja que moltes famílies no han pogut viatjar i han estat tot l'estiu amb les seves famílies o han anat al poble, però amb l'inici del curs i de la jornada laboral, molts nens es veuen sols i incomunicats, un gran problema que afecta directament a Espanya segons de psicòloga Maria Jesús Álava.
Espanya té una jornada laboral de mes més llargues a tota Europa i això fa que molts nens passin molt poc temps amb les seves famílies i, aquest estiu, s'ha vist positivament tornar al poble a passar uns dies amb els avis.
La principal causa ha estat la crisis econòmica. Moltes famílies no han pogut fer viatges llunyans ni apuntar als fills als campaments. Aquest apropament amb la família feia temps que no es donava.
Maria Jesús Álava afirma que a la seva consulta van nens el 95% dels quals tenen problemes de conductes perquè passen hores i hores sols.
Javier Urra, psicòleg, ens recorda el concepte del "Niño Llave" que passa la tarda sol en casa.
Álava reslta que el temps que passen els nens amb els pares és insubstituïble; i Lourdes Gaitán, directora del grup de Infancia i Juventud de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de Universidad Complutense de Madrid, resalta que els nens li donen molta importància al temps que passen amb els seus pares.
He de ressaltar que les activitats extraescolars no han de ser un lloc on deixar el fill, sinó que al fill també li ha d'agradar el que fa.
Els nens afirmen que en primer lloc la felicitat la relacionen amb la família.
Però no només els nens canvien de comportament por la soledat, també ho fan els pares. Molts problemes de conducta dels nens són generats pels propis pares que es senten culpables i intenten ser amics en comptes de pares.
Els "niños llaves" que solen anar amb la clau penjada per no perdre-la, passen tota la tarda sols a casa. En canvi, els "nens agenda" són aquells que durant tota la tarda tenen tota la agenda planificada.
Segons Javier Urra, els "niños llave" troben a faltar persones amb les quals parlar i tendeixen a enganxar-se a Internet o a veure la televisió; i els "nens agenda" són els que els seus pares es senten culpables i decideixen organitzar la agenda als fills omplint-la tot i fent sentir al nen atabalat.
Les activitats extraescolars són positives si tenen objectius definits. Seria bo per a aquests nens que es senten sols, fer activitats de treball en equip per a disminuir el sentiment de soledat.