Llegendes d'ahir i d'avui

Dimecres dia 25 de Novembre de 2009, la meva companya Núria i jo vam exposar el treball de territori. El nostre treball consistia en les llegendes d'ahir i d'avui i aquest és el power point que vam fer servir a l'hora de l'exposició oral. Espero que us agradi!

Llegendes D’Ahir I D’Avui

View more presentations from beatrizgonzalezsaez.

Vídeo de la setmana cultural

Aquest és la presentació que hem fet les meves companyes de seminari i jo. El presentarem a la pròxima sessió de seminari. Espero que us agradi!

Setmana d'activitats extraordinàries

Durant la setmana del 16 al 20 de novembre de 2009 hem fet un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat. Aquestes pràctiques són essencials i fonamentals per als estudis de Magisteri ja que ens permet fer una aproximació al món educatiu a través de visites preparades i estades curtes.
Aquesta setmana ens ha servit per a conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu. A més, totes aquestes activitats han estan lligades als diferents mòduls del semestre.
A continuació faré una petita explicació i reflexió d'aquesta setmana cultural.

Dilluns 16 de Novembre
Vam fer la sortida al Jardí de les Cordes de Cerdanyola del Vallès. A nivell personal va ser una experiència nova que en general va agradar molt, tot i que va haver moments de tensió i nervis, però gràcies al companyerisme i als ànims dels demés, van ajudar a adquirir confiança i a acabar l'activitat amb èxit. La proposta educativa i pedagògica que ofereix el Jardí de Cordes és un circuit adaptat a les necessitats dels infants de 3 a 6 anys. Ens van insistir en la importància de l'acompanyament d'un adult per a cada nen.
Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com per la diversió que suposa, l'esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l'entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.

Dimarts 17 de Novembre
Vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. La cap del departament ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un CD que posteriorment ens va donar a cada un de nosaltres.
Tot seguit ens van dividir en dos grups: un va fer la visita de "Fades i Follets"; i l'altre va fer la visita de "So i color".
En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantils perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que els agrada, com he de captar la seva atenció, etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.
Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l'art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant les obres, els colors, les formes i les dimensions d'aquestes. L'adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides, i és una manera molt eficaç d'apropar-te als infants i captar la seva atenció.

Dijous 19 de Novembre
Vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa d'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.
La visita a les aules i passadissos d'infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitat que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres ams els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L'altre part de la visita als ordinadors, se'ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.

Divendres 20 de Novembre
Vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita força fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s'habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l'educadora.
Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracte amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l'actitud i l'actuació dels intèrprets.

Viquipèdia

Un altre treball col·laboratiu per a l'assigntarua de Gestió de la informació i TIC és la de la Viquipèdia. En aquesta col·laboració amb la viquipèdia hem participat les meves companyes Laura Morales, Ariadna Soriano, Núria Comajoan, Leticia Ribas, Cora Nicolás i jo.
Aquest treball consistia en crear o ampliar informació sobre qualsevol tema de la Viquipèdia i nosaltres hem apliat informació sobre Mercè Llimona, una il·lustradora de contes infantils, i hem ampliat la seva bibliografia personal, la seva vida, les seves obres...

L'objectiu, era conèixer una altre eina que ens permeti el poder treballar en un grup col·laboratiu i la wikipèdia és la major enciclopèdia online i lliure que existeix, en la qual tothom pot consultar informació de la mateixa manera que aportar-ne.

Ens va resultar fàcil aquest tema ja que a la pàgina de la Viquipèdia de Mercè Llimona hi havia poca informació i nosaltres la vam ampliar sense complicacions.
La viquipèdia no deixa de ser un wiki, per tant un pot editar sempre que vulgui les entrades que ja estan fetes o crear-ne de noves sempre i quant estigui registrat.
Aquesta font d'informació pot no semblar fiable, però ho és i molt, ja que les persones registrades són moltes i totes vetllen per una bona informació, per tant, sempre que hi hagi una irregularitat serà canviada, i ràpid, degut al nombre tant elevat de membres de la Viquipèdia. El marge d'error d'aquesta és d'uns dos minuts aproximadament.

Pràctica de so

Google Docs

La pràctica que vam fer sobre el Google Docs em va semblar una eina molt interessant per tal de treballar de forma col·lectiva perquè pots evitar omplir el teu correu electrònic a causa de tots els missatges que poc a poc has de rebre de cadascun dels companys.
Google Docs podríem dir que te la mateixa funció que els wikis, però amb Google Docs tens més possibilitats de modificar els títols, posar negreta en alguna paraules, donar color a les lletres...
Una altre avantatge de Google Docs és que et permet guardar tot el que has escrit directament com a document de word i no es desconfigura res.
Aquests són els motius que més m'han remarcat de Google Docs i penso que tothom deuria utilitzar-lo per facilitar la feina.

Google Docs

Hem realitzat a classe tres activitats pràctiques, per tal de conèixer millor com funcionen les diverses aplicacions i eines que el Google Docs ens proporciona. El primer que hem fet ha sigut col•locar-nos en grups i ens hem donat les nostres contes de correu electrònic, per tal de poder començar a treballar.
Aquestes són les següents pràctiques:

1. Crear i compartir un document de text. Un component del grup (en aquest cas la Elisa) ha creat un document de text del google Docs i ens ha permès poder editar-lo a les 5 persones que formàvem el grup. Un cop fet això, les 5 persones hem anat escrivint en el document, de tal manera que ens hem pogut posar d'acord sobre el tema que hem escogit de fer una festa a casa de l'Ariadna i per fer això només ens ha fet falta un únic document i no ens hem omplert el correu de diversos missatges. Per veure aquesta primera pràctica podeu clicar aquí.

2. Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. En aquesta segona pràctica hem realitzat el mateix procediment que en la primera, però utilitzant una presentació. Mentre hem fet la presentació hem estat parlant pel xat que hi ha a la mateixa pàgina, per tal d'anar-nos posant d'acord i no escriure tot més d'una vegada. Nosaltres hem creat una presentació per tal de triar un tema per un possible treball d’història. Ho podeu veure fent un clic aquí.

3. Crear un full de càlcul i un formulari. Utilitzant el tema de la segona pràctica hem creat un formulari per tal de veure quin és el tema que més agrada. L'hem creat i seguidament ens l'hem enviat a tots els correus per tal que cadascú votés el que més l'hi agradava, a mida que anàvem votant les dades s'anaven posant en un full de càlcul. D'aquesta manera hem pogut veure quin ha estat el tema que més ha agradat i així utilitzar-lo pel treball. En el full de càlcul que sortia, nosaltres podíem modificar-la i canviar els colors i la lletra per exemple. Per veure-ho només s’ha de clicar aquí.

Seminari 12 novembre

A la sessió del dijous dia 12 de novembre a seminari vam estar parlant de la pel·lícula "Billy Elliot" que la vam veure dimarts 10 de novembre.
Billy és un nen que vol fer ballet però es troba en un context que no li toca encara que poc a poc la gent del poble va fent-se a la idea dels gustos del nen.
El poble on s'explica l'historia és un poble molt britànic i miner, molt fred i gris tot i que representa la primavera.
Els escenaris que trobem són el gimnàs, la casa petita de la família, la casa de la professora de ball, el bar i el poble en general.
A la pel·lícula podíem observar com els nens viuen en el seu propi món tot i el problema que hi ha a fora. Un exemple seria quan la amiga de Elliot passa amb un pal donant-li a la paret i quan la paret s'acaba i ha una barrera de policies i la nena continua donant-li amb el pal als policies.
A la pel·lícula veiem un esforç molt elevat en Billy Elliot ja que al principi quan decideix aprendre a ballar és molt patòs, però amb el pas del temps ,i gràcies a l'esforç ,aconsegueix ser un bon ballarí.
En aquesta pel·lícula trobem molts estereotips com per exemple el sexisme, el petit és la figura dèbil, a la àvia la posen com si fos un moble, les escenes del bar, la figura forta és el fill gran i el pare...
Els sentiments d'aquesta pel·lícula transmeten molta fredor ja que trobem molt poques escenes on puguem apreciar una abraçada,un petò,etc. Els hi costa molt expressar els seus sentiments.
Durant la pel·lícula es viu un moment social i polític difícil. Margaret Thatcher es va proposar reduir la influència dels sindicats en l'economia britànica. Sota el seu mandat molts d'ells van declarar vagues que en general no van aconseguir els seus objectius. Es comenta que Thatcher probablement va destruir la influència dels sindicats gairebé durant una generació. El 1984 el Sindicat Nacional de Miners va declarar la vaga com rebuig al tancament de gran nombre d'explotacions i l'acomiadament de milers de treballadors.

Comunicació oral, escrita i digital

Dimecres dia 11 de novembre a classe del petit grup de comunicació oral, escrita i digital vam haver de llegir cadascú alguna cosa. Van llegir, contes, fragments de llibres, cartes, poemes...
Jo vaig llegir un tros d'un llibre que em va agradar quan el vaig llegir i vaig decidir llegir-lo ja que estava còmoda amb aquest fragment.
Aquest és el fragment que vaig llegir del llibre "Quadern de Berga" de Jaume Copons

"Jo diria que tot va començar al damunt d'una maleta. Llavors, òbviament, no sabia que allò fos el començament de res. Reconec que no és un gran inici, però, per contra, és veritat, que ja és molt, perquè la cosa va d'això, de veritats i de mentides, i de com les unes es barregen amb les altres fins al punt que ja no és possible distingir-les. Posada, doncs, a ser sincera, hauria de dir que a les deu i cinc vaig creuar el portal de casa i vaig seure al damunt de la meva maleta verda, rígida i amb rodes.
Per variar, el meu pare feia tard. Havíem quedat que em passaria a buscar a les deu per marxar cap a Berga, on passaríem, si res no posava remei, uns quants dies de les vacances d'estiu.
Tot i que el pare és fill de Berga, el motiu que ens hi portava era la seva feina, un encàrrec. Que jo recordi, empre ha estat així. Totes les nostres vacances han estat planificades segons els llocs on ell ha hagut de treballar. No em queixo. Aquest fet, en els darrers anys, ens havia portat a Sydney, durant els Jocs Olímpics del 2000, i a Nova York, just el darrer estiu de les Torres Bessones!"

Seminari 10 novembre

A la sessió del dia 10 de Novembre a seminari hem vist la pel·lícula de Billy Elliot, una pel·lícula anglesa dirigida en l'any 2000 per Stephen Daldry. Més tard Melvin Burgess, escriuria una novel·la basada en la pel·lícula.

Dos entorns per a l'educació infantil

Aquesta és la pràctica que vam fer dilluns 9 de novembre sobre els programes infantils:

Programes Infantils.

Com no deuríem començar un discurs?

Alguns exemples típics de començaments "nefastos" són:

• " Jo no sóc bon orador... De fet, és la primera vegada que em toca exposar un tema, però, en fi, l'exposaré, ja que així hi he quedat. M'hauran de perdonar si no m'expresso amb prou claredat, però confio que el tema els interessi. No tenia gaire clar per on començar a explicar-ho, però he de pensar que la millor manera seria..."
  
  
  
• " Bé, abans de començar amb el tema que ens ha portat aquí, els vull prometre brevetat. I cal ser breu perquè, com va escriure Quevedo, allò que és bo, si és breu, és dos cops breu...perdó bo. Per això he portat unes petites notes, molt breus, per explicar el tema breument..."
  
  
  
• "M'han portat aquí per exposar-los aquest tema, i suposo que volen acabar de pressa. Jo, modestament no sé si el que els vull aportar els pot interessar. Tampoc no tinc clar que els hagi d'aportar novetats perquè, modestamente, i vostès em pordonaran, he hagut de preparar aquesta intervención a correcuita i..."

Aquests tres exemples, com bé podem observar, no són bons començaments ja que el públic, probablement, amb aquestes entrades no prestarà atenció perquè els oradors no estan massa segurs del discurs que faran i provoca molta inseguretat al públic com per exemple es nota que en el segon exemple, l'orador està una mica nerviós perquè s'equivoca i repeteix moltes vagades la paraula breu i en el tercer exemple l'orador introdueix paraules en castellà.

Decàleg del bon comunicador

El dia 28 d'Octubre a la classe de comunicació oral, escrita i digital amb el gran grup ens vam dividir en grups de 5 persones per parlar del llibre "Com parlar bé en públic".
Cada grup havia de fer una pluja d'idees de tot allò que sortia al llibre sobre les principal virtuts que havia de tenir un bon orador.
El meu grup vam fer el següent esquema:

- La claredat ha de ser bona per captar bé al públic

- Ha de tenir una bona propietat de les paraules

- El discurs ha de tenir un ordre per captar l'atenció del públic i no perdre's

- Ha de ser mesurat en les frases

- No li ha de mancar ni sobrar res

- AUTOCONFIANÇA

- Com més pràctica, menys nervis tindrem

- El somriure relaxa l'emissor i el receptor. L'humor és bàsic en un discurs. Això seria una estratègia per captar el públic.

- El bon orador ha de tenir guió però ha de ser també un bon improvisador.

- La veu (control del volum, la velocitat, la vocalització, l'actitud, l'entonació, la respiració, construcció de frases curtes...)

- Un bon orador sempre posa exemples, anècdotes, cites, analogies, comparacions...

- Llenguatge corporal: un orador que ensenya el cos sencer dóna més seguretat, la gesticulació ha de ser natural i no exagerada i la mirada és molt important, ja que es té un contacte visual amb el públic.

Després de fer tots els grups un petit esquema va sortir un representant del grup per a escriure alguna idea a l'ordinador i unir totes les nostres idees. Aquest és el esquema que va sortir quan tots vam posar en comú les nostres idees:

DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR

Relacionat amb el contingut

El contingut ha d'estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:

- Fer-se les quatre preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com

- Preparar un bon guió

- Exposar a la introducció les idees principals del discurs

- Saber argumentar i exemplificar

- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs


Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs:

- L'orador ha de ser capaç d'improvisar

- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res

- El bon comunicador ha d'evitar les "coletillas"

Llenguatge corporal

L'orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc:

- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l'orador, com a l'espectador

- Controlar la respiració ajuda a controlar els nervis

- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic

- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l'orador


La veu

Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i destacar els elements claus:

- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis...)

- Claredat i bona pronúncia


La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat:

- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi

- S'ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes


Elements de l'entorn

Cal tenir cura de l'entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat:

- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit

- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable

- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció

- L'orador ha de sentir-se còmode i disposar d'un espai on moure's, on deixar els fulls...i si cal una bona taula

- Cal vetllar per tal que tan l'orador com els oients es puguin comunicar visualment


L'ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut:

- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut

- La introducció d'imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs


Estratègies per a captar el públic

Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic:

- Si utilitza l'humor capta millor el públic

- S'hauria de crear feedback amb el públic, per veure com reacciona segons el discurs que fem

- L'orador podria utilitzar exemples reals per interaccionar amb el públic

- Adaptar el discurs al públic


Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat:

- El bon comunicador ha de fer servir exemples per captar l'atenció del públic

- Utilitzar l'acudit o l'anècdota


Davant les preguntes o dubtes és important no menysprear amb respostes:

- Actitud positiva

- Ha de tenir una bona capacitat d'improvisació i naturalitat


Ser clar, breu i precís alhora d'exposar el tema per a que el públic s'interessi el màxim possible.

Conferència Ana del Barrio

Aquí teniu el treball que vaig fer sobre la conferència de la Ana del Barrio realitzada el dimecres 21 d'Octubre de 2009.
El tema de la conferència era el següent: "De la reflexió personal a la reflexió crítica en equip: un procés de transformació en la pràctica professional"

Treball ConferèNcia Auditori

View more documents from beatrizgonzalezsaez.

Qui ets tu?

Aquí teniu el power point que vaig fer d'una companya de classe per a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital. Aquest treball individual consistia en fer una descripció d'un company de classe i que els altres companys endevinessin de qui es tractava.

Power Point Qui Ets Tu

View more presentations from beatrizgonzalezsaez.

Treball del llibre "Educació i vida quotidiana"

Aquí teniu el treball del primer llibre que hem llegit a seminari: "Educació i vida quotidiana" de Eulàlia Bosch.

Treball Del Llibre (Seminari)

View more documents from beatrizgonzalezsaez.

Seminari 5 de novembre

La sessió de seminari del dia 5 de Novembre la vam dedicar a repassar la setmana d'activitats extraordinàries de la setmana del 16 al 20 de novembre de 2009. Un cop vam acabar de planificar aquesta setmana, vam començar a veure els nostres blocs per explicar als nostres companys com havíem organitzat el nostre bloc, si ens havia costat fer-ho, per a que l'utilitzem ,etc. Va ser interessant veure tots els blocs, ja que els companys ens donàvem opinions per modificar alguna cosa si calia, és a dir, per millorar el bloc i per ensenyar alguna cosa si algun company no sabia fer-ho.

Seminari 3 de Novembre

El dia 3 de novembre a seminari vam fer, per primer cop, llegir un conte drets en comptes de estar asseguts, i com es nota la diferència! Ens vam posar més nerviosos ja que no només havíem de fer una bona lectura, sinó que també havíem de fer gestos amb les mans i mirar alguna vegada als companys. Jo crec que dona més vergonya per que quan estàs dret, ets el centre d'atenció i tothom et mira, mentre que si estàs assegut no destaques tant.

Després d'haver llegit un conte tots drets, vam estar parlant de notícies educatives que vam portar.
Vam parlar de notícies relacionades amb l'horari escolar com ja havíem parlat sessions anteriors al seminari; la immigració a l'escola pública i privada; l'avanç de matèria en l'educació infantil; i, el suggeriment d'avançar l'ensenyança obligatòria fins els divuit.

Seminari dia 27 i 29 d'Octubre

El dia 27 d'Octubre el que vam fer a seminari va ser, en primer lloc, llegir un conte cadascú dels companys de classe. Cada cop més, hem de deixar de costat la vergonya i intentar posar veus i més entusiasme a l'hora de llegir, però encara costa.

Després de llegir, vam estar mirant revistes educatives a Internet. Les que puc destacar són:

• Tatano
  
  
• Cucafera
  
  
• Cavall fort
  
  
• Caracola*
  
  
• Cometa
  
  
• Guix infantil
  

*Caracola és una revista infantil a partir de 4 anys. Amb Caracola, la lectura es converteix en un joc i l'aprenentatge, en una aventura.
Caracola acompanya l'etapa d'aprenentatge més important del seu fill i ho posa en contacte amb la lectura. Per a compartir amb el seu fill.


Un cop haver mirat revistes educatives, vam entrar a una pagìna web de Barcelona per mirar activitats educatives que fiem.

I, per últim, vam entrar a la pàgina web del museu Picasso per veure les activitats culturals infantils que hi han. Em va semblar molt interessant, ja que no sabia que fien activitats per a nens d'aquesta edat.



El dia 29 d'Octubre vam fer un debat a seminari. El tema a tractar era sobre l'horari escolar. Per fer aquest debat, primer vam estar parlant d'algunes notícies que ens va portar la nostra tutora i, seguidament, ens vam dividir en dos grups per a que cada grup fes la seva pluja d'idees.
A continuació, faré un petit resum del que vam llegir a la notícia del Periódico del dia 7 d'Octubre del 2009.
"L'horari escolar intensiu del juny es mantindrà tot i l'aturada hivernal".

La idea de la Conselleria d'Educació de suprimir la jornada intensiva del mes de juny a les escoles públiques ha passat a millor vida després d'haver estat sotmesa a debat al Consell Escolar de Catalunya, el principal òrgan assessor del departament. El ple de l'organisme preveu traslladar al conseller Ernest Maragall una nova sèrie de recomanacions perquè les tingui en compte a l'hora de confeccionar el calendari escolar del curs 2010-2011 que inclouen avançar una setmana l'inici del curs i introduir un període equivalent de vacances a finals del mes de febrer o primers del mes de març.
El Consell Escolar desaprova la desaparició de la jornada intensiva segons han admès fonts pròximes al conseller. Una altra cosa és que deixi en mans dels consells escolars territorials la possibilitat d'adoptar la decisió de mantenir l'horari de matí i tarda fins a l'últim dia del curs.

La regulació de la jornada intensiva, molt estesa en l'escola pública però gairebé inexistent en la concertada, ha estat un motiu recurrent de conflicte entre els pares, que veuen alterada la rutina dels horaris, i el professorat, ferm partidari d'aquesta mesura. El principal argument esgrimit per defensar-la és el que fa referència al clima, massa calorós per poder treballar a l'aula, tant per als alumnes com per als ensenyants en general.
La jornada intensiva no és imposada per Educació. Els consells escolars han d'aprovar la seva realització. Això moltes vegades és motiu de discòrdia entre les famílies que ho veuen com una mesura perjudicial per als seus interessos.
Moltes associacions de pares organitzen activitats extraescolars als centres per suplir l'absència de classes a les tardes, però també és veritat que tenen un cost econòmic que no totes les famílies es poden permetre.

El conseller Maragall feia desaparèixer la jornada intensiva quan va plantejar modificar el calendari. Una de les raons que l'animaven a fer-ho era que, per compensar la setmana de vacances que s'introduïa al febrer, calia incrementar el còmput d'hores laborables del professorat durant el mes de juny, si no és que els ensenyants preferissin treballar uns dies a començaments de juliol o a finals d'agost. Però quan aquesta qüestió ha tornat al Consell Escolar de Catalunya, aquest organisme ha acordat per majoria apostar per la jornada intensiva i ajustar l'horari començant-la si cal a les vuit del matí.

Si no passa res, el ple de l'òrgan consultiu de la conselleria donarà el seu placer a la proposta de començar el curs escolar el dia 7 de setembre del 2010, per finalitzar-lo el dia 23 de juny del 2011. La comissió de programació de l'organisme considera que, en els pròxims anys, no hi hauria d'haver mai menys de cinc dies entre el primer de setembre i la data d'inici de les classes per poder preparar el curs amb garanties. També estipula que per portar a terme aquesta tasca són necessaris quatre dies més que caldrà negociar quan es programen.
La comissió avala que s'estableixi una setmana de vacances per a l'alumnat durant el segon trimestre de l'any acadèmic, el mes de febrer o a començaments del mes de març. I que s'organitzin activitats alternatives als centres escolars per atendre les necessitats de l'alumnat. En el que no hi ha acord és en si els mestres han de fer vacances durant aquella setmana o simplement han de deixar de fer classes per dedicar-se a fer altres tasques.

I quina és l'opinió dels sectors implicats?

• Walter García (president de la FAPAC) "El calendari actual és irracional". "Des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya considerem que l'actual calendari escolar és irracional perquè les vacances estivals són molt llargues. Per una banda, ens preocupa que no hi hagi ajudes suficients a les escoles per oferir activitats alternatives durant la setmana de festa de febrer".
  
  
• Montse Ros (federació d'ensenyament de CCOO) " Que facin els canvis després de la crisi". "Estem d'acord amb algunes modificacions del calendari, però sempre que es tinguin en compte les condicions que posa el Consell Escolar. No obstant, diversos d'aquests canvis són molt cars. Educació hauria d'esperar a fer-lo quan acabi la crisi. Les empreses haurien de facilitar les vacances al febrer".
  
  
• Jaume Cela (docent i escriptor) "Falta veure la resposta empresarial". "Falta veure com respondran les empreses davant aquests canvis i si es millora l'engranatge entre el món laboral i l'escolar. A més, les famílies haurien de poder saber la data exacta d'inici del curs en els pròxims tres anys i tenir assegurada una bona oferta d'oci i activitats per a la setmana no lectiva prevista per al febrer".
  
  
• Joaquim Prats (Consell avaluació educativa) "Sóc contrari a la jornada intensiva". "El canvi de calendari ens igualarà a països com França i Anglaterra. Del que estic en contra és de la jornada intensiva del juny. I no em serveix l'excusa que llavors fa molta calor; també en fa ara. Aquesta estructura implica que hi hagi massa hores lectives seguides per a l'alumne, tingui l'edat que tingui".
  

El que puc destacar del debat és:
A favor:

• La setmana de vacances a febrer, és favorable per a molts professors, ja que serveix per tenir uns dies de reflexió i posar en comú entre tots els mestres com va el trimestre i poder preparar noves activitats.
  
  
• Les primeres setmanes de setembre, molts pares no saben on deixar els nens ja que ells comencen la jornada laboral i els nens encara no tenen escola, per aquest motiu si s'avança el curs desapareix aquest problema per als pares.
  
  
• Donar-li als nens una setmana per descansar, ja que el segon trimestre és el més llarg i és més dur.
  
  
• Es poden fer activitats culturals a l'escola per a tots aquells nens que a la setmana del febrer no tenen amb qui quedar-se.
  
  
  

En contra:

• Trencament del ritme d'estudi, ja que quan els nens comencen a agafar el ritme desprès de les vacances, se'ls torna a trencar a causa d'aquesta setmana de festa.
  
  
• Tots els pares que treballen durant aquesta setmana del febrer no saben on portar els nens. Per aquest motiu pot aparèixer el tema dels "niños llave" i "niños agenda".
  
  
• No tots els pares podem permetre's pagar activitats extraescolars per als fills.
  
  
  

Contes infantils

Alguns dels contes que he llegit a classe de seminari han sigut:

EL LLAURADOR I ELS SEUS FILLS

Un ancià llaurador tenia dos fills que, tot i ser molt bondadosos, no eren massa treballadors, ja que freqüentment s'oblidaven de les seves obligacions i es distreien amb qualsevol cosa.

El seu pare, que havia caigut molt malalt, els va reunir un dia i, en to solemne però ple de dolçor els va dir:

- Fills meus, d'aquí molt poc temps em moriré... Vull que sapigueu que tot el que us puc deixar en herència és al granja i les terres. Desitjo que continueu cultivant-les com jo he fet fins ara, doncs a molt poca profunditat hi ha un immens tresor amagat.

Al cap de pocs dies, tal i com els havia dit, l'ancià va morir. Els seus fills van estar tristor i abatuts molt de temps, però no els va quedar més remei que posar-se a treballar. Llavors se'n van recordar del que els hi havia dit el seu pare sobre el tresor amagat i, creient que es tractava de diners o joies enterrades temps enrere, van començar a cavar la terra pam a pam.

Amb l'estímul de la fortuna que anaven a descobrir, es passaven el dia sencer treballant sense parar. Mai s'havien esforçat tant com fins aleshores. Estaven sempre amb el tràmec a la mà i únicament descansaven quan el sol es ponia.

Després de diversos mesos de fatigues no van trobar, a la fi, cap tresor, però la terra, perfectament remoguda, els va donar una collita molt abundant, que fou la justa recompensa pel seu esforç.



EL PETIT BOLET

Hi havia una vegada, un petit bolet que vivia al bosc, i no tenia gaire amics.

Un dia, un follet es va fer amic seu i, gràcies a això, va anar fent més i més amics. Però un dia el bolet es va posar malalt perquè resulta que una aranya dolenta l'havia enverinat. I tots van intentar curar-lo, per que era el seu gran amic! El bolet va dir que era igual, que el deixessin morir, però els seus amics li van fer costat i li van donar tot tipus de medicines.

I sabeu què? Doncs al final el bolet va morir...però en el seu lloc va quedar un altre bolet, un fill seu! Si, i tots els follets i els amics del bolet es van fer amics d'ell.



Aquests dos contes han sigut extrets de www.totcontes.com

Blocosfera

Les meves companyes Ariadna Soriano, Laura Morales, Cora Nicolás, Leticia Ribas, Núria Comajoan i jo hem creat una blocosfera creant un bloc on hem intervingut cada dia a partir de notícies, imatges, vídeos,etc. El bloc que hem creat tracta de la nutrició infantil, i aquest és el seu enllaç: http://nutricioinfantil.blogspot.com/

En el nostre bloc sobre la nutrició infantil hem remarcat la importància que té el menjar saludable sobretot per als infants. Hem fet un power point per exposar les solucions a problemes com la obesitat infantil i la desnutrició i vam trobar un exemple d'una dieta saludable per a nens a partir dels dos anys i ens va semblar bé adjuntar-lo al power point.
Al bloc trobareu més informació, un vídeo i imatges sobre el tema.