- La primera activitat i la que més em va agradar va ser la de Jclic, que és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives com per exemple puzles, trencaclosques, exercicis de text, associacions... Aquesta activitat amb JClic em va agradar moltíssim perquè em recordava a quan jo era petita que el feia utilitzar a l'escola i penso que és una eina molt important perquè els nens també aprenen molt amb aquests exercicis i encara que es pensin que no estan fent res perquè estan a ordinadors, també aprenen d'una manera més inconscient, ja que es diverteixen a la mateixa hora que aprenen.
- La segona activitat que també em va agradar va ser la de Gimp, que és un editor d'imatges lliure de l'estil de Photoshop que té la particularitat que es pot posar en català. Aquesta activitat em va agradar perquè vaig aprendre a utilitzar aquest programa i em vaig quedar sorpresa de les coses que es podien fer i jo no sabia com per exemple treure un element de la imatge amb tanta facilitat sense que es noti que hem modificat alguna cosa. Em va semblar interessant per aquest motiu i moltes vegades he fet servir aquest programa per editar alguna fotografia.
En aquesta activitat vam aprendre a treure un element de la imatge, a ampliar una imatge, a reduir el nombre de pixels, etc.
divendres, 25 de desembre del 2009
Síntesi final
dissabte, 19 de desembre del 2009
Google Docs
Pot ser estareu pensant en la diferència entre un wiki i un Google Docs... Un Wiki és una pàgina web amb els seus menús, les seves pàgines adjuntes; i un document de google és simplement un servei gratuït que ens permet crear diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Tots aquests fitxers es creen a la xarxa i allà queden ja que no es guarden a la memòria de l'ordinador. En un mateix fitxer poden col·laborar diverses persones, per tant,és col·laboratiu i els podes compartir en xarxa.
Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia
Al segle XXI cal que els nens i nenes i adults adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).
A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.
En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.
A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.
Documents de referència
Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
- UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
- National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
1. Normes UNESCO
En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
- Nocions bàsiques de tecnologia.
Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
- Aprofundiment de coneixements.
Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
- Creació de coneixements
Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
2. Normes de la ISTE
La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
· Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
· Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
· Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
· Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
· Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
· Creativitat i innovació
· Comunicació i col·laboració
· Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
· Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
· Ciutadania digital
· Funcionament de la tecnologia i conceptes
dimarts, 15 de desembre del 2009
JClic
Per tal d'utilitzar el Jclic, s'ha de tenir el llenguatge Java (que es pot instal·lar perfectament). En aquest programa, hi han quatre aplicacions diferents:
- Jclic applet: que permet incrustar les activitats Jclic dins d'una altre pàgina web
- Jclic player: És un programa independent a aquest que un cop instal·lat permet realitzar activitats i jugar amb aquestes. Cal destacar que es pot destacar que no cal estar connectat a Internet per tal de realitzar les activitats.
- Jclic Author: a qual permet crear, editar i publicar els projectes d'una forma ràpida i fàcil.
- Jclic reports: és una aplicació que recull dades per tal de fer informes del resultat de les activitats que fan els alumnes.
ACTIVITAT REALITZADA A CLASSE
A classe un cop acabada aquesta explicació del Jclic, hem creat quatre activitats;utilitzant el Jclic Author: dos trencaclosques i dos jocs d'associacions.
Els passos a seguir són els següents:
- Obrir el programa Jclic
- Anem a mediateca
- Cliquem a afegir activitat
- Triem el tipus d'activitat (clicant prèviament la pestanya d'activitats a l'icona d'afegir una nova activitat) que es vol fer i el nom que li volem posar a aquesta.
- Personalitzem l'activitat: triant els colors de fons, de les lletres, les grandàries d'aquestes o dels objectes, etc.
- Un cop personalitzada l'activitat es va a "plafó" i escollim com volem estructurar l'activitat.
- Arribats a aquest punt l'activitat ja està acabada, però per cal assegurar-se de que aquesta ha quedat bé, per a fer això es pot fer una prova
- I per finalitzar el projecte el guardem i el pugem a una pàgina HTML.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Eines de suport al pensament
Els mapes conceptuals ens poden ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
La creació d'un mapa conceptual passa per diversos estadis:
- selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la)
- reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors)
- concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...ç
- Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb:
- presa de decisions
- resolució de problemes
- planificació
- organització
- destriar la informació essencial de l'accessòria
- definició d'ordres i estructures- ...
Aquí podem trobar més informació sobre els fluxogrames i aquí podem trobar més símbols amb les seves explicacions.
A classe hem utilitzat Gliffy, amb aquesta eina podem crear, guardar i editar diagrames de flux i ens permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.
La pràctica que he fet individualment sobre els fluxogrames és la següent:
dimarts, 8 de desembre del 2009
Setmana d'activitats extraordinàries
Hi ha una empresa externa de monitors que treballa també al Museu.
Els nens d'infantil quan visiten el museu, visiten entre cinc i dotze obres, ja que si fan més, els nens es cansen de tantes reflexions i, val més fer menys obres però aprofitables, que no pas fer moltes i que no serveixin per a res.
L'any passat van visitar el museu 13.000 nens.
El Museu Picasso també fa projectes de barri.
Les activitats educatives es fan a un segon pis en sales d'una zona d'exposicions temporals, perquè no hi ha un espai concret, però actualment estan construint un edifici nou per a l'espai educatiu al mateix edifici. Els nens de P3 fan les activitats a la planta baixa, ja que a dalt no hi ha banys ni aigua, i no es pot treballar així amb nens tan petits, ja que necessiten anar al lavabo diverses vegades.
El Museu Picasso rep molta demanda gràcies a les escoles, per aquest motiu les reserves es fan l'1 de Setembre.
El servei educatiu del Museu Picasso realitza tallers al metí, però estan pensant en fer també tallers al migdia-tarda, a l'horari que tenen els nens a les escoles.
Quan fan les visites, els nens es seuen al terra i sempre hi ha diàleg entre ells, per a que participin en les visites. Un cop acaben, pugen a dalt a l'espai educatiu on reforcen el que han vist.
Als professors i a les professores els hi donen un dossier on hi ha activitats per a realitzar a l'aula, ja sigui abans o després de visitar el museu.
El servei educatiu d'aquest any 2009/2010 ofereix dos tallers per a infantil anomenats "Un pintor i mil rostres" i "Per què els artistes pinten de maneres diferents?"
Els objectius d'aquests dos tallers són:
- Estimular la capacitat d'observació
- Observar els trets característics d'un rostre
- Esbrinar, a partir de l'expressió facial i corporal, com es plasmen els estats d'ànim.
- Mostrar les fonts i els recursos de què es va servir Picasso: des del seu aprenentatge acadèmic, passant pel context social i artístic de Barcelona i de París, fins a arribar a la relectura dels mestres del passat.
- Posar en relleu el fet que Picasso acumula coneixements i s'enriqueix constantment amb temes i influències artístiques tant del passat com del present, i com és capaç de reprendre'ls en diversos moments de la seva trajectòria.
- Reflexionar sobre els motius que porten un artista a l'anàlisi i la reinterpretació d'obres d'altres creadors.
Aquestes són imatges cedides pel Museu:
dimecres, 2 de desembre del 2009
Teatre amb les ombres!
La nostra obra s'anomenava "El barret perdut" i consistia en que anàvem sortint una a una i trobàvem un barret llavors la primera com no tenia vareta màgica només li van sortir trossos de paper del barret, la segona gràcies a una vareta màgica li van sortir bitllets i la tercera es troba el barret i li surt una cigarreta, mentre que surt la última buscant el seu barret i veu que el té la noia que està fumant i li treu i se'n va cap a casa.
Aquest és el vídeo de la representació:
Llegendes d'ahir i d'avui
Llegendes
dilluns, 30 de novembre del 2009
Llegendes d'ahir i d'avui
Llegendes D’Ahir I D’Avui
Vídeo de la setmana cultural
Setmana d'activitats extraordinàries
Aquesta setmana ens ha servit per a conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu. A més, totes aquestes activitats han estan lligades als diferents mòduls del semestre.
A continuació faré una petita explicació i reflexió d'aquesta setmana cultural.
Dilluns 16 de Novembre
Vam fer la sortida al Jardí de les Cordes de Cerdanyola del Vallès. A nivell personal va ser una experiència nova que en general va agradar molt, tot i que va haver moments de tensió i nervis, però gràcies al companyerisme i als ànims dels demés, van ajudar a adquirir confiança i a acabar l'activitat amb èxit. La proposta educativa i pedagògica que ofereix el Jardí de Cordes és un circuit adaptat a les necessitats dels infants de 3 a 6 anys. Ens van insistir en la importància de l'acompanyament d'un adult per a cada nen.
Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com per la diversió que suposa, l'esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l'entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.
Dimarts 17 de Novembre
Vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. La cap del departament ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un CD que posteriorment ens va donar a cada un de nosaltres.
Tot seguit ens van dividir en dos grups: un va fer la visita de "Fades i Follets"; i l'altre va fer la visita de "So i color".
En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantils perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que els agrada, com he de captar la seva atenció, etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.
Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l'art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant les obres, els colors, les formes i les dimensions d'aquestes. L'adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides, i és una manera molt eficaç d'apropar-te als infants i captar la seva atenció.
Dijous 19 de Novembre
Vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa d'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.
La visita a les aules i passadissos d'infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitat que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres ams els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L'altre part de la visita als ordinadors, se'ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.
Divendres 20 de Novembre
Vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita força fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s'habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l'educadora.
Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracte amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l'actitud i l'actuació dels intèrprets.
dijous, 26 de novembre del 2009
Viquipèdia
Aquest treball consistia en crear o ampliar informació sobre qualsevol tema de la Viquipèdia i nosaltres hem apliat informació sobre Mercè Llimona, una il·lustradora de contes infantils, i hem ampliat la seva bibliografia personal, la seva vida, les seves obres...
La viquipèdia no deixa de ser un wiki, per tant un pot editar sempre que vulgui les entrades que ja estan fetes o crear-ne de noves sempre i quant estigui registrat.
Aquesta font d'informació pot no semblar fiable, però ho és i molt, ja que les persones registrades són moltes i totes vetllen per una bona informació, per tant, sempre que hi hagi una irregularitat serà canviada, i ràpid, degut al nombre tant elevat de membres de la Viquipèdia. El marge d'error d'aquesta és d'uns dos minuts aproximadament.
dijous, 19 de novembre del 2009
Google Docs
Google Docs podríem dir que te la mateixa funció que els wikis, però amb Google Docs tens més possibilitats de modificar els títols, posar negreta en alguna paraules, donar color a les lletres...
Una altre avantatge de Google Docs és que et permet guardar tot el que has escrit directament com a document de word i no es desconfigura res.
Aquests són els motius que més m'han remarcat de Google Docs i penso que tothom deuria utilitzar-lo per facilitar la feina.
Google Docs
Aquestes són les següents pràctiques:
1. Crear i compartir un document de text. Un component del grup (en aquest cas la Elisa) ha creat un document de text del google Docs i ens ha permès poder editar-lo a les 5 persones que formàvem el grup. Un cop fet això, les 5 persones hem anat escrivint en el document, de tal manera que ens hem pogut posar d'acord sobre el tema que hem escogit de fer una festa a casa de l'Ariadna i per fer això només ens ha fet falta un únic document i no ens hem omplert el correu de diversos missatges. Per veure aquesta primera pràctica podeu clicar aquí.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Seminari 12 novembre
Billy és un nen que vol fer ballet però es troba en un context que no li toca encara que poc a poc la gent del poble va fent-se a la idea dels gustos del nen.
El poble on s'explica l'historia és un poble molt britànic i miner, molt fred i gris tot i que representa la primavera.
Els escenaris que trobem són el gimnàs, la casa petita de la família, la casa de la professora de ball, el bar i el poble en general.
A la pel·lícula podíem observar com els nens viuen en el seu propi món tot i el problema que hi ha a fora. Un exemple seria quan la amiga de Elliot passa amb un pal donant-li a la paret i quan la paret s'acaba i ha una barrera de policies i la nena continua donant-li amb el pal als policies.
A la pel·lícula veiem un esforç molt elevat en Billy Elliot ja que al principi quan decideix aprendre a ballar és molt patòs, però amb el pas del temps ,i gràcies a l'esforç ,aconsegueix ser un bon ballarí.
En aquesta pel·lícula trobem molts estereotips com per exemple el sexisme, el petit és la figura dèbil, a la àvia la posen com si fos un moble, les escenes del bar, la figura forta és el fill gran i el pare...
Els sentiments d'aquesta pel·lícula transmeten molta fredor ja que trobem molt poques escenes on puguem apreciar una abraçada,un petò,etc. Els hi costa molt expressar els seus sentiments.
Durant la pel·lícula es viu un moment social i polític difícil. Margaret Thatcher es va proposar reduir la influència dels sindicats en l'economia britànica. Sota el seu mandat molts d'ells van declarar vagues que en general no van aconseguir els seus objectius. Es comenta que Thatcher probablement va destruir la influència dels sindicats gairebé durant una generació. El 1984 el Sindicat Nacional de Miners va declarar la vaga com rebuig al tancament de gran nombre d'explotacions i l'acomiadament de milers de treballadors.