dilluns, 9 de novembre del 2009

Com no deuríem començar un discurs?

Alguns exemples típics de començaments "nefastos" són:

  • " Jo no sóc bon orador... De fet, és la primera vegada que em toca exposar un tema, però, en fi, l'exposaré, ja que així hi he quedat. M'hauran de perdonar si no m'expresso amb prou claredat, però confio que el tema els interessi. No tenia gaire clar per on començar a explicar-ho, però he de pensar que la millor manera seria..."


  • " Bé, abans de començar amb el tema que ens ha portat aquí, els vull prometre brevetat. I cal ser breu perquè, com va escriure Quevedo, allò que és bo, si és breu, és dos cops breu...perdó bo. Per això he portat unes petites notes, molt breus, per explicar el tema breument..."


  • "M'han portat aquí per exposar-los aquest tema, i suposo que volen acabar de pressa. Jo, modestament no sé si el que els vull aportar els pot interessar. Tampoc no tinc clar que els hagi d'aportar novetats perquè, modestamente, i vostès em pordonaran, he hagut de preparar aquesta intervención a correcuita i..."


Aquests tres exemples, com bé podem observar, no són bons començaments ja que el públic, probablement, amb aquestes entrades no prestarà atenció perquè els oradors no estan massa segurs del discurs que faran i provoca molta inseguretat al públic com per exemple es nota que en el segon exemple, l'orador està una mica nerviós perquè s'equivoca i repeteix moltes vagades la paraula breu i en el tercer exemple l'orador introdueix paraules en castellà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada